21 de març del 2016

16 de desembre del 2015

L'àvia més dolça del món

Aquests dibuixos són per al llibre de la Marató de TV3. Els vaig fer pensant en la meva àvia que era molt dolça i diabètica de tota la vida.


A

1 de desembre del 2015

Taller per a la Xarxa d' Educació Lliure: Acompanyar un taller d'art en un context educatiu.

mecagüenday

Y compro en la tienda de abajo por que me deja probar las aceitunas antes de decidirme.

Porque hablamos del tiempo y de los niños mientras me llena la bolsa de té (aunque no estoy de acuerdo con nada de lo que me dice).

Porque tiene una forma delicada de coger los tomates y meterlos en la bolsa de cartón que me emociona.

Porque se sabe todos los eufemismos y excusas reconfortantes para decirme que el vestido me va estrecho.

Porque despliega diez modelos de medias dejando que escoja tranquilamente.

porque si falta un euro me dice que ya lo arreglaremos.

Y porque en alguna de las  tiendas  de abajo saben mi nombre...

20 de setembre del 2015

El triangle de la platja

Et veig fent equilibris, i el cor em diu “amunt” “amunt”!
Grimpes amunt, perquè l’alçada et crida, i les meves espatlles es tensen...
i estic a punt de cridar-te “avall”, “avall”, però el teu somriure em frena, respiro...



...i confio.


6 de juliol del 2015

Ulleres

He passat tota la vida desitjant portar ulleres i envejant com la meva millor amiga netejava els vidres amb el drapet de préssec, sospirant per a portar muntures "fashions" "hispters" o "trendis", provant-me ulleres d'amics a les nits de festa, anhelant semblar més seriosa, més interessant, més capaç d'entendre com es resol una arrel quadrada.
I ara, amb 35 anys m'han posat ulleres, però l'experiència no és com m'esperava.

Ah! i per cert...segueixo sense saber resoldre les arrels quadrades :(