Fas tres saltirons pel mig del camí,
amb la tovallola a l’esquena,
que vas arrossegant alegrement,
la punta,ara marró, passeja plena de sorra per tota la baixada.
t’atures i t'ajups a agafar una pedra, dues pedres, tres pedres
un pal!
tornes amunt corrents, només un moment, i ens el mostres orgullosa
i marxes, un altre cop, a ser la primera de la fila.
a cada pas, els saltamartins t’acompanyen
i cridant ens demanes silenci
hi ha una papallona
que marxa volant
quan el sents, baixes cap al riu corrents
i t’entrebanques amb una roca que et marca el genoll
i mires, sense plorar, com es torna la ferida vermella
però el caminar lent d’un escarabat blau et distreu
i l’observes creuar pel teu camí
fins que desapareix dins el marge d’herba
t’apropes a la riba a escoltar com brolla l’aigua
tens calor i mulles un peu
ens crides sorpresa: esta fredíssima!
i sembla que ja en tens prou d’aigua
fins que, d’una revolada, et capbusses al riu intensa
i ens esquitxes a tots rient
i ens deixes ben mullats
i surts a eixugar-te amb el sol
Ens està encantant fer camí amb tu,
un any més…
Felicitats Abril!