16 de desembre del 2015

L'àvia més dolça del món

Aquests dibuixos són per al llibre de la Marató de TV3. Els vaig fer pensant en la meva àvia que era molt dolça i diabètica de tota la vida.


A

1 de desembre del 2015

Taller per a la Xarxa d' Educació Lliure: Acompanyar un taller d'art en un context educatiu.

mecagüenday

Y compro en la tienda de abajo por que me deja probar las aceitunas antes de decidirme.

Porque hablamos del tiempo y de los niños mientras me llena la bolsa de té (aunque no estoy de acuerdo con nada de lo que me dice).

Porque tiene una forma delicada de coger los tomates y meterlos en la bolsa de cartón que me emociona.

Porque se sabe todos los eufemismos y excusas reconfortantes para decirme que el vestido me va estrecho.

Porque despliega diez modelos de medias dejando que escoja tranquilamente.

porque si falta un euro me dice que ya lo arreglaremos.

Y porque en alguna de las  tiendas  de abajo saben mi nombre...

20 de setembre del 2015

El triangle de la platja

Et veig fent equilibris, i el cor em diu “amunt” “amunt”!
Grimpes amunt, perquè l’alçada et crida, i les meves espatlles es tensen...
i estic a punt de cridar-te “avall”, “avall”, però el teu somriure em frena, respiro...



...i confio.


6 de juliol del 2015

Ulleres

He passat tota la vida desitjant portar ulleres i envejant com la meva millor amiga netejava els vidres amb el drapet de préssec, sospirant per a portar muntures "fashions" "hispters" o "trendis", provant-me ulleres d'amics a les nits de festa, anhelant semblar més seriosa, més interessant, més capaç d'entendre com es resol una arrel quadrada.
I ara, amb 35 anys m'han posat ulleres, però l'experiència no és com m'esperava.

Ah! i per cert...segueixo sense saber resoldre les arrels quadrades :(

18 de juny del 2015

Migdiada amb tu



Enllesteixo l’ultima esbandida i vinc a estirar-me al teu costat.

Fa una estoneta que dorms  però t’arrauleixes acollida pel meu cos i respirem juntes la tarda suau que comença. I ensumo les restes del protector solar i t’acarono la pell, aspre, escalfada pel sol del matí de platja. Ens deixes el llit ple de sorra aquests dies que vens a fer la migdiada amb nosaltres.

Em bressola el soroll dels ventilador de sostre i m’endormisco poc a poc deixant-me endur per aquesta llum blanca de migdia mediterrani. M’acompanya el so sord de les pàgines d’un diari, que es llegeix sencer, sense presses a l’altre banda del llit.
M’agraden aquests dies de matins aventurers i de tardes lentes, de temps mesurat a talls síndria.
M’agrada l’estiu.

2 de juny del 2015

Dormir està sobrevalorat...


Aquesta és la tira que es va publicar al Viure en Família número 57, fa dos mesos que va veure la llum però val per cada dia...

18 de maig del 2015

Acompanyar el dibuix dels infants

IMG_20141204_231439
Tant la formació, alguns autors com Arnold Stern i Betty Edwards, l’observació a les classes de dibuix (a gent de moltes mides), i l’experiència com a mare i professional, em porta a algunes conclusions sobre com hem de situar-nos per fer l’acompanyament en l’experiència del dibuix i la pintura:
-Intervenir molt poc en els seus dibuixos (només quan ens hi conviden) i mai amb dibuixos que aportin una càrrega simbòlica (si dibuixem, fem ratlles, rodones, punts i mai ocells, cases, cors, flors...).Ho fem per diverses raons:
1. Perquè la càrrega de significat del dibuix d’un adult pren tot el protagonisme i anul·la totes les experiències que l’infant ha dut a terme en el mateix paper.
2. Perquè aprenen a copiar els nostres símbols i van perdent l’instint de dibuixar les coses tal com les veuen. Per exemple, gairebé tots els nenes dibuixen cases de doble teulada on no hi han viscut mai, ocells com si fossin un signe de “vist” que no tenen cap sentit perquè no entenen què son (si no té ni bec , ni ulls, ni potes!) i arbres de cotó que no tenen fulles, ni branques , ni arrels... Són símbols que han après dels pares o educadors i que els estalvia rebuscar en com és l’objecte realment. I com que els pares els entenem, ja ens està bé (aquestes formes són més semblants a l’escriptura que al dibuix i com més tard entrin en el seu imaginari, millor).
3. Si el pare no entra en la proposta del nen amb el seu dibuix ben fet, el nen no compara ni jutja si el seu dibuix està ben o mal fet... -Procurem no preguntar mai què és. Perquè de vegades no és res, de vegades no és i ja serà i ja ens ho explicarà i a vegades només volia provar el “retu” nou... No esperem que tots els seus dibuixos “siguin”.

 -No els guardem, ni els pengem si no ens ho demanen per a treure la càrrega de dibuix definitiu a un exercici o a un joc (tot i que si m’enamoro els rescato i els guardo d’estranquis...). -Intentem evitar jutjar ni positivament ni negativament, i que visquin el dibuix com una experiència (tot i que cal reconèixer que el sovint se’m escapa un: “que bonic!”...).


-Treballem damunt de suports variats que ens trobem. Procurem fugir del DIN A4 blanc ordinari. Dibuixem en sobres de factures, en caixes de galetes obertes, en sobres de les bossetes de te (i vivim l’experiència del minidibuix...)

-Posem a l’abast material amb el qual puguin ser autònoms (que es destapin fàcilment i que no s’emboliquin gaire). Sempre el tenen a l’abast i no ens necessiten per posar-s’hi.

Això no treu, és clar, que un dia ens hi posem amb les pintures i fem un “quadre per penjar”...

Glòria Vives
Professora de pintura creativa, il·lustradora i autora dels llibres Mamà i 40Semanas.

27 d’abril del 2015

Entrevista al Diari Ara.

Es emocionant que posin les paraules, que una diu sense parar-se a pensar massa, per escrit... (Si voleu llegir l'entrevista feu clic a la imatge.)
https://drive.google.com/file/d/0B8qV8CWEFfrnQ2kwN2NDYWtOU2M/view


20 d’abril del 2015

Joc de taula infantil per a l'Asador de Aranda.

La meva primera feina dins el món de la restauració.
El disseny i execució d'un joc infantil per als restaurants de l'Asador de Aranda.
M'ha encantat fer-ho!

Paisatges d'Aranda per a fer anar els cotxes i els personatges.




 Personatges per jugar ficant-hi els dits.


Cotxes anells per a fer anar pels paisatges.


Packaging de tot plegat.